És l’horitzó eixa
gran massa indeterminada sobre la que, fatalment, destaquem unes figures
condemnant la resta al silenci. Els horitzons es converteixen en paisatges
davant la mirada humana, alhora que un mateix paisatge és capaç d’albergar
tantes mirades com individus l’atenen. La perspectiva és l'evidència possible
d’allò contemplat.
