El concepte «subterfugi» s’usa per referir una excusa a què hom recorre
per defugir alguna cosa, principalment el present. No obstant, les coses són en tant que es refereixen a nosaltres.
No cap subterfugi, doncs, més enllà de l’exposició a altres coses que harmonitzen millor amb allò
que som, amb el nostre projecte vital. Eixes coses, potser, calmen les frisances,
alleugen l’esperit; són racons de quietud, serenitat, abric… i nostàlgia.
Quietud
.jpg)
Serenitat
Abric
