L’horitzó: una gran massa indeterminada sobre la qual, fatalment, determinem unes figures
sobre la condemna de la resta, conformant un relleu que ni ell domina. Els horitzons es converteixen aleshores en paisatges, entorns adondats per la mirada humana, i amb tot, capaços de contenir l'atac de tants ulls com el sotgen. És la perspectiva, evidència possible
d’allò contemplat.
